Per la Cultura Popular

18 d'abril: 3ª Jornada de Cultura Popular

2009-04-08T03:13:00.000-07:00

El proper dissabte 18 d’abril l'Associació per la Cultura Popular Catalana de Vic amb la col·laboració de la CUP celebrem la 3ª diada de Cultura Popular a la nostra ciutat. El nostre desig amb aquesta diada és donar conèixer i difondre les diferents expressions de cultura d'arrel tradicional del nostre país. Enguany no hem volgut deixar passar l'ocasió de celebrar com es mereix l' any de Joan Amades, gran folklorista català que, amb el seu incansable treball de recerca i investigació, ens ha fet saber avui en dia tota l'essència de la nostra cultura popular d' arrel tradicional i la coneixença dels nostres costums.

És per això que en aquesta edició volem retre-li homenatge amb una gran festa de Cultura Popular. Amb el consolidat campionat de bitlles catalanes, un grup d' animació infantil, el correfoc (eix vertebrador de l' essència cultural dels Països Catalans) i el fi de festa d´aquest any amenitzat per la música de la Coloma i el Puma, no volem deixar d'organitzar una cercavila a l'alçada d' aquest aniversari. La tarda del 18 d'abril ens acompanyaran tota una sèrie de gegants, capgrossos, bestiari, músics, bastoners, panderos, ball de gitanes, ball de cercolets, un esbart dansaire, un grup de falcons i una colla castellera d' aquí i d' altres viles i ciutats de Catalunya, vertaderes ànimes i protagonistes de moltes Festes Majors.

Desitgem que per unes hores, els carrers del centre històric de Vic, plens de tots aquests entremesos de Cultura, es converteixin en el cor de la cultura d' arrel tradicional i que amb la seva gatzara amb la cercavila i els seus balls, facin bategar aquest cor com no s' ha vist mai a la nostra ciutat.

És per això que volem convidar-vos i que ens hi vulgueu acompanyar.

Us hi esperem a tots!!!!!!!

Associació per la Cultura Popular Catalana de Vic.

Vic, Abril del 2009

Relació de participants:

GEGANTS:

LA BISBAL D´EMPORDÀ
CARRER RIERA DE VIC
BARRI DEL REMEI DE VIC
GEGANTS MAULETS DEL BARRI DE LA CALLA DE VIC
COLLA DE PRATS DE LLUÇANÈS
MANLLEU
CORBERÀ DE LLOBREGAT
PERAMOLA
ARBÚCIES

BASTONERS:

MONTSERRATÍ
TONA
GUILLERIES

BESTIARI:
CAVALLETS DE MANRESA
SENGLAR D´OLOST
GALL DE MOLINS DE REI
L´ÀLIGA D´IGUALADA
LLEÓ DE BARCELONA
DRAC D´AVINYÓ

BALLS:

PANDEROS DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BALL DE CERCOLETS DE VIC
BALL DE GITANES DE SANT PERE DE RIBES
ESBART DANSAIRE CASTELL DE TONA

ALTRES:

FALCONS DE BARCELONA
CASTELLERS ELS NYERROS DE LA PLANA
DIABLES D´ESPLUGUES DEL LLOBREGAT
CAPGROSSOS DE CAPELLADES

MÚSICS DE CERCAVILA
XARANGA JOVE DE VIC
PASSACARRERS D´ANIMACIÓ DE SANT CELONI

FESTA MAJOR JOVE A VIC

2008-06-29T12:28:00.001-07:00

Mª Àngels Anglada

2008-06-08T00:27:00.001-07:00

Des de l’Associació per la Cultura popular catalana de Vic, juntament amb la CUP, hem engegat un cicle de xerrades literàries. La nostra intenció és poder repassar la trajectòria literària dels escriptors (novel·listes, poetes, articulistes...) de la nostra ciutat o comarca.
Si la primera que vam fer, el 18 d’abril, va anar a càrrec de la doctora Maria Campillo i es va centrar en la figura de Mercè Rodoreda (tot i no ser osonenca, vam aprofitar que ens trobem en l’any Rodoreda), aquest divendres va ser el torn de la Maria Àngels Anglada. Aquest cop ens va acompanyar el doctor Francesc Foguet, l’autor de la biografia Maria Àngels Anglada. Passió per la memòria. Foguet va repassar, bàsicament, la trajectòria periodística, sense oblidar, però, la vessant literària de l’autora. Va recordar que durant uns vint anys, Anglada va col·laborar en diferents periòdics amb uns articles que encara avui en dia són vigents, un articulisme impregnat de literatura i on es pot observar la facilitat redactora que posseïa l’escriptora vigatana. Va exposar, també, la fervent defensa que Maria Àngels Anglada va fer dels drets de la dona, de la identitat nacional catalana, i la lluita per la recuperació lingüístico-cultural catalana. Un repàs general de l’escriptora (en tots els sentits) vigatana

II Jornada Per la Cultura Popular

2008-04-22T11:08:00.000-07:00

Mercè Rodoreda

2008-04-22T11:01:00.000-07:00

Comença el cercle de xerrades literàries.

El divendres 18 d'abril a 2/4 de 8 a la Sala O de la Biblioteca Joan Triadú de Vic.

L’Oncle Buscall ha portat el tió a dues escoles de Vic, L'Estel i la Sínia.

2007-12-18T09:01:00.000-08:00

L’Oncle Buscall, el mestre tioner, acompanyat dels seus amics, la Bastona (la vara que l’ajuda a despenjar els tions dels arbres), l’Heura i en Colgafocs (el tió que sempre
va amb ell), han anat a visitar les dues escoles.
Ha voltat per les classes i ha saludat a tots els nens i nenes. Després ha explicat la història del tió que els deixava, com l’han de cuidar, què li han de donar per menjar i com i quan s’ha de fer cagar. Finalment, acompanyat amb la seva guitarra ha cantat la cançó de l’Oncle Buscall i la del tió. Els nens i les nenes, molt contents, han cantat aquestes i altres cançons. Finalment els ha repartit un conte que explica la seva història. El mestre tioner ha quedat molt content i satisfet i espera, que l’any que ve, pugui portar, personalment, els tions a les altres escoles de Vic.

Qui és l’Oncle Buscall:
El mestre tioner té molts cosins i cosines que el truquen durant tot l’any quan veuen que algunes branques dels arbres es desperten. Llavors, l’Oncle Buscall amb la Bastona, l’Heura i en Colgafocs els van a despenjar i els porten a la cova on viuen, al cim de Sant Sebastià. Allà, tots els tions, s’esperen tot l’any dormint. Quan falten poques setmanes perquè sigui la nit de Nadal, tots els tions es desperten de gana. Llavors l’Oncle Buscall els agafa i els porta a totes les cases i escoles perquè els nens i nenes els hi donin menjar i escalfor. Quan estan ben tips, calents i arriba la nit de Nadal, és l’hora de fer cagar el tió. Mentre els nens i les nenes canten i piquen el tió, aquest va fent cagar les joguines, roba, colors ..., fins que surt una ceba, que vol dir que ja no li queda res més a la panxa.

L’Associació Per la Cultura Popular:
L’Associació Per la Cultura Popular, s’ha creat per donar a conèixer i fer que no es perdin les tradicions de la cultura catalana. Aquesta és la primera de les activitats que hem portat a terme. L’Oncle Buscall ha visitat als alumnes d’Infantil i del primer cicle de primària de dues escoles de Vic, la Sínia i L’Estel.
La valoració d’aquesta iniciativa ha estat molt positiva i ha tingut molt bona acollida a les escoles, tant per part dels/les mestres com pel què fa als alumnes.
Aquest any, per començar, hem anat a veure dues escoles significatives a la ciutat. De cara l’any que ve, s’ampliaran les escoles per visitar.

El conte de: L’ONCLE BUSCALL

2007-12-18T08:56:00.000-08:00

Com cada any, quan s’acosta el Nadal, l’Oncle Buscall té més feina que mai. Un dels matins del desembre rep la trucada d’un seu cosí de Vic:
- Hola cosí, estava passejant tranquil·lament per la ciutat i quan estava a prop del pati de l’escola he vist dos ulls que em miraven des d’una branca.
- Ostres, doncs ara mateix vinc, tu estigues alerta que no marxin.

L’Oncle Buscall es va ben equipar per no passar fred i quan estava a punt de marxa... el Colgafocs (el tió que sempre porta l’oncle), la Bastona i l’Heura li van dir que ells també volien venir.

Doncs, ja els tenim tots fent camí cap a Vic.

Quan van arribar, es van trobar amb el cosí i els va portar a l’escola on havia vist la branca on hi havia els dos ulls. L’Oncle Buscall es va enfilar i va despenjar el nou tió que acabaven de trobar. En Colgafocs, simpàtic com era, es va presentar:
- Hola, jo sóc en Colgafocs, un dels tions del Nadal.
- Hola, doncs jo sóc la Caganera i ...
- Doncs benvinguda! Ostres estàs una mica seca, deus tenir molta gana? Ara l’Oncle Buscall et cuidarà molt i ja veuràs com de seguida et posaràs ben valenta.

Tots van agafar una altra vegada el camí i se’n van anar cap al Cau, al cim de Sant Sebastià. Allà, entremig de la muntanya, hi ha la cova on viu l’Oncle Buscall i tots els tions de Nadal. A la Caganera li va ensenyar tota la Plana de Vic i totes les escoles on hi havien els nens que es portaven més bé i que els cuidaven millor de tota la comarca.

L’Oncle va instal·lar la Caganera al llit, la va tapar i, de seguida, el nou tió es va adormir.

Ara, ja només quedava poc més d’una setmana perquè fos el gran dia, el 24 de desembre, el dia de fer cagar el Tió. L’Oncle Buscall ara tenia molta feina. A l’any demà va reunir a tots els tions del Cau i els va dir:
- Ja s’acosta el gran dia, el vostre dia. Ara us toca fer molt feliços als nens i nenes. Heu de ser molt ben educats i no fer entremaliadures dins les cases, d’aquesta manera els petits us donaran menjar: per esmorzar galetes, torrades de pa amb tomàquet i formatge, llet amb colacao. Per dinar, potser seran els pares que us alimentaran, perquè els petits molts són a dinar a l’escola, però no patiu, que també us donaran grans menjars. La millor hora és a la tarda, l’hora de berenar, que sempre hi ha alguna sorpresa i després, a sopar i a dormir. Ara, us agafaré a tots i us aniré deixant a les cases i a les escoles perquè els nens i nenes us puguin veure i estimar.
- Visca, visca, visca !!! – van dir els tions.

L’Oncle va carregar-se tots els tions i els va anar a portar a casa per casa i escola per escola de Vic. La Caganera estava molt nerviosa, no sabia on li tocaria i l’Oncle li va dir que la portaria a una escola que estaria molt bé.

Quan ja arribaven, un nen va cridar:
- Que ve l’Oncle Buscall, que ens porta un tió!!! I van començar a cantar la cançó de l’Oncle Buscall:
(...) Jo tinc una barretina, jo en tinc tu en tens,
Jo vaig cap a la muntanya, jo hi vaig tu hi vas. (...)

L’Oncle els deixà la Caganera i els va dir als nens i nenes de l’escola:
- L’heu de donar molt menjar, perquè tingui la panxa ben plena i després pugui cagar molt fort regals per l’escola.

Després d’una setmana de menjar tot el que els nens li donaven, va arribar el gran moment: l’hora de fer cagar el tió.

Les mestres van posar la Caganera al mig de tots els nens i nenes, li van posar la manta tapant-li el cul. Primer de tot va fer un pet, però no li va sortir res. Les mestres van dir els nens:
- Millor primer li cantem la seva cançó, la cançó del tió i després marxem a la classe i la deixem fer caca tranquil·la. Quan hagi passat una estoneta tornarem tots aquí i mirarem què ha fet. Vinga, tots a cantar i cap a la classe!!!

Quan van tornar la sorpresa va ser molt gran, hi havia de tot:
pilotes, galledes, pales, colors, caramels, nines, jocs...

Bon Nadal