L’Oncle Buscall ha portat el tió a dues escoles de Vic, L'Estel i la Sínia.

L’Oncle Buscall, el mestre tioner, acompanyat dels seus amics, la Bastona (la vara que l’ajuda a despenjar els tions dels arbres), l’Heura i en Colgafocs (el tió que sempre
va amb ell), han anat a visitar les dues escoles.
Ha voltat per les classes i ha saludat a tots els nens i nenes. Després ha explicat la història del tió que els deixava, com l’han de cuidar, què li han de donar per menjar i com i quan s’ha de fer cagar. Finalment, acompanyat amb la seva guitarra ha cantat la cançó de l’Oncle Buscall i la del tió. Els nens i les nenes, molt contents, han cantat aquestes i altres cançons. Finalment els ha repartit un conte que explica la seva història. El mestre tioner ha quedat molt content i satisfet i espera, que l’any que ve, pugui portar, personalment, els tions a les altres escoles de Vic.


Qui és l’Oncle Buscall:
El mestre tioner té molts cosins i cosines que el truquen durant tot l’any quan veuen que algunes branques dels arbres es desperten. Llavors, l’Oncle Buscall amb la Bastona, l’Heura i en Colgafocs els van a despenjar i els porten a la cova on viuen, al cim de Sant Sebastià. Allà, tots els tions, s’esperen tot l’any dormint. Quan falten poques setmanes perquè sigui la nit de Nadal, tots els tions es desperten de gana. Llavors l’Oncle Buscall els agafa i els porta a totes les cases i escoles perquè els nens i nenes els hi donin menjar i escalfor. Quan estan ben tips, calents i arriba la nit de Nadal, és l’hora de fer cagar el tió. Mentre els nens i les nenes canten i piquen el tió, aquest va fent cagar les joguines, roba, colors ..., fins que surt una ceba, que vol dir que ja no li queda res més a la panxa.

L’Associació Per la Cultura Popular:
L’Associació Per la Cultura Popular, s’ha creat per donar a conèixer i fer que no es perdin les tradicions de la cultura catalana. Aquesta és la primera de les activitats que hem portat a terme. L’Oncle Buscall ha visitat als alumnes d’Infantil i del primer cicle de primària de dues escoles de Vic, la Sínia i L’Estel.
La valoració d’aquesta iniciativa ha estat molt positiva i ha tingut molt bona acollida a les escoles, tant per part dels/les mestres com pel què fa als alumnes.
Aquest any, per començar, hem anat a veure dues escoles significatives a la ciutat. De cara l’any que ve, s’ampliaran les escoles per visitar.

El conte de: L’ONCLE BUSCALL

Com cada any, quan s’acosta el Nadal, l’Oncle Buscall té més feina que mai. Un dels matins del desembre rep la trucada d’un seu cosí de Vic:
- Hola cosí, estava passejant tranquil·lament per la ciutat i quan estava a prop del pati de l’escola he vist dos ulls que em miraven des d’una branca.
- Ostres, doncs ara mateix vinc, tu estigues alerta que no marxin.

L’Oncle Buscall es va ben equipar per no passar fred i quan estava a punt de marxa... el Colgafocs (el tió que sempre porta l’oncle), la Bastona i l’Heura li van dir que ells també volien venir.

Doncs, ja els tenim tots fent camí cap a Vic.

Quan van arribar, es van trobar amb el cosí i els va portar a l’escola on havia vist la branca on hi havia els dos ulls. L’Oncle Buscall es va enfilar i va despenjar el nou tió que acabaven de trobar. En Colgafocs, simpàtic com era, es va presentar:
- Hola, jo sóc en Colgafocs, un dels tions del Nadal.
- Hola, doncs jo sóc la Caganera i ...
- Doncs benvinguda! Ostres estàs una mica seca, deus tenir molta gana? Ara l’Oncle Buscall et cuidarà molt i ja veuràs com de seguida et posaràs ben valenta.

Tots van agafar una altra vegada el camí i se’n van anar cap al Cau, al cim de Sant Sebastià. Allà, entremig de la muntanya, hi ha la cova on viu l’Oncle Buscall i tots els tions de Nadal. A la Caganera li va ensenyar tota la Plana de Vic i totes les escoles on hi havien els nens que es portaven més bé i que els cuidaven millor de tota la comarca.

L’Oncle va instal·lar la Caganera al llit, la va tapar i, de seguida, el nou tió es va adormir.

Ara, ja només quedava poc més d’una setmana perquè fos el gran dia, el 24 de desembre, el dia de fer cagar el Tió. L’Oncle Buscall ara tenia molta feina. A l’any demà va reunir a tots els tions del Cau i els va dir:
- Ja s’acosta el gran dia, el vostre dia. Ara us toca fer molt feliços als nens i nenes. Heu de ser molt ben educats i no fer entremaliadures dins les cases, d’aquesta manera els petits us donaran menjar: per esmorzar galetes, torrades de pa amb tomàquet i formatge, llet amb colacao. Per dinar, potser seran els pares que us alimentaran, perquè els petits molts són a dinar a l’escola, però no patiu, que també us donaran grans menjars. La millor hora és a la tarda, l’hora de berenar, que sempre hi ha alguna sorpresa i després, a sopar i a dormir. Ara, us agafaré a tots i us aniré deixant a les cases i a les escoles perquè els nens i nenes us puguin veure i estimar.
- Visca, visca, visca !!! – van dir els tions.

L’Oncle va carregar-se tots els tions i els va anar a portar a casa per casa i escola per escola de Vic. La Caganera estava molt nerviosa, no sabia on li tocaria i l’Oncle li va dir que la portaria a una escola que estaria molt bé.

Quan ja arribaven, un nen va cridar:
- Que ve l’Oncle Buscall, que ens porta un tió!!! I van començar a cantar la cançó de l’Oncle Buscall:
(...) Jo tinc una barretina, jo en tinc tu en tens,
Jo vaig cap a la muntanya, jo hi vaig tu hi vas. (...)


L’Oncle els deixà la Caganera i els va dir als nens i nenes de l’escola:
- L’heu de donar molt menjar, perquè tingui la panxa ben plena i després pugui cagar molt fort regals per l’escola.

Després d’una setmana de menjar tot el que els nens li donaven, va arribar el gran moment: l’hora de fer cagar el tió.

Les mestres van posar la Caganera al mig de tots els nens i nenes, li van posar la manta tapant-li el cul. Primer de tot va fer un pet, però no li va sortir res. Les mestres van dir els nens:
- Millor primer li cantem la seva cançó, la cançó del tió i després marxem a la classe i la deixem fer caca tranquil·la. Quan hagi passat una estoneta tornarem tots aquí i mirarem què ha fet. Vinga, tots a cantar i cap a la classe!!!

Quan van tornar la sorpresa va ser molt gran, hi havia de tot:
pilotes, galledes, pales, colors, caramels, nines, jocs...


Bon Nadal